diumenge, 18 de febrer de 2007

els orígens d'una barcelonauta


La maica sempre diu que ella és de la Ribera (ojo!) i no oblida la frase: roda el món i torna al born. Com moltes famílies de barcelona els/les rodríguez venen de diferents indrets de la península i es van quedar a barcelona perquè es veu que els/les van acollir molt bé, els van donar una oportunitat per treballar dur (dia i nit) i han acabat sentint-se d'aquí.





El pare de la maica, el cota, pepe, abó o com li vulguem dir cadascú era un apassionat santiagueño, era galec, però sobretot era de santiago de compostela, la capital del mundo (que deia ell). Ja de jovenet va haver de marxar de galicia perquè allà les coses estaven molt difícils per buscar-se la vida, sobretot si no eres de dretes i l'abó no ho era. Tampoc era un tio polític, li agradava parlar de tot i amb tothom i suposo que volia ser una mica més lliure. En fí, va marxar d'allà i va conèixer a la mentxu i a la seva família que el van acollir com feien amb molts refugiats o necessitats. Eren gent de poble, vivien a prop de pamplona en un poblet i com que tenien hort, aviram, animals,...a la postguerra no els va faltar menjar encara que tinguéssin una vida austeria i humil com la majoria de gent d'una espanya caòtica i injusta.
La família de la mare , rodríguez lerma, venien originariament de dos petits pobles de palencia, de cordovilla la real la mare i de torquemada el pare. Aquest darrer, el marcelino, era ferroviari i després de casar-se amb la delfina i començar a tenir fills aquesta feina li requeria traslladar-se cada x temps. Van moure's cap a navarra i allà va néixer la mentxu i després quan ja eren sis fills/es va ser quan es van instal.lar a barcelona, al costat de l'estació de frança al carrer ocata.
Allà vivien el iaio, la iaia, la mentxu amb el cota i la maica i el felo, la fermina amb els seus dos fills (els grans) el miguel i el jose mari, la isabel i el jaume que després van marxar al raval (al carrer joaquim costa) i el germà de la mentxu que també va marxar en casar-se... en fin, quanta gent? més de deu persones més tot qui anava i venia perquè venia del pueblo i aleshores es dormia a casa els familiars...en un pis d'uns 80m2!
La maica dormia amb la seva àvia i tenia amb ella una relació molt estreta, li va fer llàstima marxar a nou barris amb la família nuclear, però anaven creixent i cadascú havia d'anar fent la seva vida. Van anar al carrer santa engràcia i allà a nou barris a part d'estudiar va conèixer molta gent (entre ells l'andreu) i va viure moltes històries.
Quan es va casar la maica i l'andreu se'n van anar al centre de barcelona (de modernos) i abans de néixer la bessonada es van instal.lar al carrer torroella de montgrí, entre la sagrera i sant andreu en uns pisos que havien fet nous de protecció ofocial.
Va viure fins als 25 anys amb la família, però ja de ben jove no va parar de fer sortides (amb l'esplai), anar de vacances a europa amb interrail (amb les seves col.legues, la capulla...) i amb l'andreu i amb els grups de parelletes dels barris, del partit, dels coles, dels curros... ja es veia de petita que aquesta noia no estaria quieta!

1 comentari:

andreu ha dit...

i, vols dir que ja acabat de rodar el mon?. Em fa l'efecte que aquesta Maica te "corda per "rodar" ..... la tira