divendres, 23 de febrer de 2007

La família Rodríguez Rodríguez


La mentxu i el cota van anar a viure amb la maica i el felo a nou barris, on van fer vida de barri i moltes amistats. Com que tots/es 4 han estat sempre súper sociables es van anar juntant amb tota mena de gent de la zona. El cota, per exemple es coneixia tots els clubs de futbol perquè era àrbitre; tots els bars on jugava a la brisca, conversava i perquè negar-ho feia riure tothom amb el seu "buen beber"; totes les botiguetes i paradetes d'ocellets; tots els tallers de sabates, fusteria, cuir, ... per plenar el seu tallercito casolà (que era tot un món!) on arreglava sabates, feia cosetes de fusta com taburets, eines de cuina, arreglar potes d'armaris, estanteries... era tot un manitas!
També anava a jugar a la petanca, quan es va jubilar al gimnàs i era un apassionat de viatjar per la península. Mai deixava de recordar i visitar la seva terra, encara que, com era típic en aquella època de por i desmemòria històrica, no parlava molt d'ell i de la seva infància, ni de la situació política per la que havia passat, com a molt que havia estat empresonat per cantar "la mujer de franco...la, la, la..." i poca cosa més.
La mentxu, com a bona dona de la època, tenia la llar impecable i es coneixia els mercats i les botigues on sempre en treia el més fresc i bo. Tenia molt bona relació amb totes les veïnes i sobretot amb l'aurora, una granadina salada i bona dona com poques, doncs vivien al mateix replà i sempre tenien les portes obertes. Fins i tot avui dia a la filla de l'aurora, la mertxe, li diuen la "hija adoptiva" de la mentxu i pels fills de la maica i el felo és considerada una tieta més.
Tot i viure a barcelona, cap estiu de la seva vida (fins que va morir el pepe) van deixar d'anar a santiago i la resta de galícia. És per això que els/les 4 estimen aquella terra i saben cuinar peix i marisc i apreciar-lo amb un bon vi blanc i fresquet. La mentxu es porta la palma amb el "pulpo da feira" i amb "la empanada". Encara ara segueixen reunint-se cada dia 1 de l'any per començar-lo amb un enorme "festín" de centollos, almejas, pulpo, buey, bieiras... acompanyat d'amanidetes i pimientos de padrón i un bon lacón amb grelos i patates.

El felo va estudiar medicina, però com tota la família és un personatge polifacètic i mai s'ha limitat només a una cosa. Era escolta amb un grup amb qui anava d'excursió per tot catalunya i serà pels orígens del born que tampoc ha deixat de rular món.
Va anar a viure a mataró fa uns 30 anys quan va néixer el seu fill david i allà treballa encara ara a l'hospital i ha estat entrenador de bàsquet, un relacions públiques i a casa seva té fama de ser un impresionant "chef".
Posted by Picasa

dimarts, 20 de febrer de 2007

una gran polifacètica

La pots trobar en un mercat o en una conferència internacional de pau en qualsevol indret del món, del nord al sud. Sempre a primera fila i a l'aguait, no se'n perd ni una, ni detall en tota situació.


Sempre la veuràs envoltada de gent (o animals) i pots estar segur/a que s'entendrà amb tothom, li és igual la procedència, l'edat, el sexe o la personalitat, a cadascú li treu allò bo i comprèn i modera com ningú.

Des de sempre la maica ha estat una amant de rodar el món i encara no ha tornat al born, és a dir que es veu que no té ninguna intenció de parar. És amant de la "farándula" i li encanta ballar amb els grups més variats de la mestissa barcelona, des de balls africans, passant pels afrocubans, la dança del ventre o el "chori chori" de bollywood.

Estic convençuda que en una altra vida va viure a l'àfrica (com tots/es, diu que l'espècie humana s'origina allà). Sent la música africana al fons de les venes i la canta i la balla que ríete de la zap mama. Bé, són moltes les cultures, músiques, arts i monuments qui mouen a la maica, deu ser segur que té moltes vides i ha passat ja pels cinc continents.


És una senyora balança i búsca l'equilibri constantment, a part d'estar envoltada i guerrear també necessita estar sola amb ella mateixa i meditar...
És tan polifacètica la maica que es fa difícil començar a descriure la seva quantitat d'oficis i ocis.

Continuaré per la maica jardinera perquè amb la de trasllats de casa que ha viscut sembla increíble que revifi tots els balcons i jardins pels que passa.



És una artista de les podes, sembla que ho talli tot i en un plim torna a sortir la planta amb moltes més branques i color i flors...i trasplantant i fent esqueixos també és un geni, deu haver-hi craces típiques de la maica per tot catalunya i part de l'extranger!



Corren veus que dóna vida a tot el veinat quan surten al balcó i se'n parla fins i tot al súper.









Aquest és una part del seu pati actual on s'hi veuen per exemple les "aspidistras" que la seva iaia delfina es va portar de navarra, un futimé d'anys conservant-les, fent divisió de mata i repartint-ne per tot arreu.











Ja publicarem un especial de la maica jardinera, això intenta ser només un petit resum.












Una altra gran passió de la maica és l'art i això engloba moltes de les seves aficions per exemple el patejar-se tots els carrers, mercats, museus... d'arreu del món on ha estat i conèixer i apendre de l'artesania o les grans obres que a cada lloc que ha visitat.



A part de cultivar-se ella amb totes les cultures, com que és una amant de la bellesa i procura estar-ne sempre envoltada, les seves llars són plenes de quadres, estatuetes, foulars, mòbils, collarets, mobles,etc... que representen tota una amalgama colors i cultures.


































Te la posaràs a la butxaca si vas fora i quan tornes li portes un obsequi d'on sigui d'arreu del món, fins i tot si és de barcelona el sabrà valorar.

























Coneix la fusta ja que el seu pare era ebanista a santiago i sap diferenciar un arbre o un moble, juntament amb això i que és una recicladora-embellidora enpedernida fa que reculli mobles o el que sigui i ho restaura fins deixar-ho no només nou moltes vegades més maco fins i tot que la peça d'orígen.


En l'art de la restauració hi té traça perquè a més va estar anys estudiant i practicant, encara que últimament no fa grans obres perquè això de decapar és dur per l'esquena i ella és treballadora i tot pila, però quan ha de cuidar-se o cuidar qui sigui, la salut és el més important.



Deu ser per l'interès des de sempre per l'art i l'artesania que té habilitat i referències alhora d'inspirar-se per dibuixar, escriure, pintar, pulir, etc. tot allò que se li posi per davant.





Aquest és un resum d'algunes de les activitats de la maica, aquí ho deixem per ara i continuarà....

diumenge, 18 de febrer de 2007

els orígens d'una barcelonauta


La maica sempre diu que ella és de la Ribera (ojo!) i no oblida la frase: roda el món i torna al born. Com moltes famílies de barcelona els/les rodríguez venen de diferents indrets de la península i es van quedar a barcelona perquè es veu que els/les van acollir molt bé, els van donar una oportunitat per treballar dur (dia i nit) i han acabat sentint-se d'aquí.





El pare de la maica, el cota, pepe, abó o com li vulguem dir cadascú era un apassionat santiagueño, era galec, però sobretot era de santiago de compostela, la capital del mundo (que deia ell). Ja de jovenet va haver de marxar de galicia perquè allà les coses estaven molt difícils per buscar-se la vida, sobretot si no eres de dretes i l'abó no ho era. Tampoc era un tio polític, li agradava parlar de tot i amb tothom i suposo que volia ser una mica més lliure. En fí, va marxar d'allà i va conèixer a la mentxu i a la seva família que el van acollir com feien amb molts refugiats o necessitats. Eren gent de poble, vivien a prop de pamplona en un poblet i com que tenien hort, aviram, animals,...a la postguerra no els va faltar menjar encara que tinguéssin una vida austeria i humil com la majoria de gent d'una espanya caòtica i injusta.
La família de la mare , rodríguez lerma, venien originariament de dos petits pobles de palencia, de cordovilla la real la mare i de torquemada el pare. Aquest darrer, el marcelino, era ferroviari i després de casar-se amb la delfina i començar a tenir fills aquesta feina li requeria traslladar-se cada x temps. Van moure's cap a navarra i allà va néixer la mentxu i després quan ja eren sis fills/es va ser quan es van instal.lar a barcelona, al costat de l'estació de frança al carrer ocata.
Allà vivien el iaio, la iaia, la mentxu amb el cota i la maica i el felo, la fermina amb els seus dos fills (els grans) el miguel i el jose mari, la isabel i el jaume que després van marxar al raval (al carrer joaquim costa) i el germà de la mentxu que també va marxar en casar-se... en fin, quanta gent? més de deu persones més tot qui anava i venia perquè venia del pueblo i aleshores es dormia a casa els familiars...en un pis d'uns 80m2!
La maica dormia amb la seva àvia i tenia amb ella una relació molt estreta, li va fer llàstima marxar a nou barris amb la família nuclear, però anaven creixent i cadascú havia d'anar fent la seva vida. Van anar al carrer santa engràcia i allà a nou barris a part d'estudiar va conèixer molta gent (entre ells l'andreu) i va viure moltes històries.
Quan es va casar la maica i l'andreu se'n van anar al centre de barcelona (de modernos) i abans de néixer la bessonada es van instal.lar al carrer torroella de montgrí, entre la sagrera i sant andreu en uns pisos que havien fet nous de protecció ofocial.
Va viure fins als 25 anys amb la família, però ja de ben jove no va parar de fer sortides (amb l'esplai), anar de vacances a europa amb interrail (amb les seves col.legues, la capulla...) i amb l'andreu i amb els grups de parelletes dels barris, del partit, dels coles, dels curros... ja es veia de petita que aquesta noia no estaria quieta!